Fins 2010 tots els residents pagaven un únic rebut anual. Amb el nou model escollit, el sistema de pagament per bossa, la taxa es divideix en dues parts: una part general, que es paga amb un rebut anual; i una altra variable, que es paga anticipadament a través de la compra de bosses estandarditzades per al rebuig i els envasos.
La part general no depèn de la generació de residus i varia segons l’ús i la localització de l’immoble. La Taula 1 mostra els imports per als domicilis i comerços, sobre els quals es va establir una classificació més exhaustiva per categories, que es recull en les respectives ordenances fiscals.
Taula 1. Classificació de la taxa de residus domèstics i comercials, imports de la part general per ambdós municipis. Publicada al BOP de Tarragona del 26-2-2011.
La part variable depèn de la generació de rebuig i envasos i es fa efectiva amb la compra de bosses estandaritzades en els respectius ajuntaments. Els seus preus i característiques es recullen a la Taula 2.
Taula 2. Característiques de les bosses estandaritzades.
Font: Elaboració pròpia.
L’elecció de la fracció rebuig com a base imposable va ser clara i es justifica pel potencial de reducció i de reciclatge que presenta. De la mateixa manera, es va optar per gravar els envasos, ja que és la fracció que es pot reduir de forma més important a través de canvis d’hàbits. No obstant això, els envasos són gravats en menor mesura que la fracció rebuig.
A Miravet, per poder gravar la fracció envasos alhora que reduir el risc de frau i minimitzar la presència d’impropis, es va ampliar la recollida porta a porta de dos a cinc fraccions conjuntament amb la implementació del pagament per generació.
A Rasquera, les bosses estandarditzades per a la fracció de rebuig i d’envasos es distribueixen des de l’ajuntament a cada llar al principi de cada any sobre la base del nombre de residents. És possible comprar bosses addicionals a l’ajuntament en cas de necessitat.
Els bolquers, infantils i per a adults, estan exempts de la taxa. Per a aquesta fracció s’utilitza una bossa especial, de color blanc translúcid i amb un logotip vermell, que pot ser obtinguda gratuïtament als ajuntaments.
Per a la regulació d’aquest sistema va ser necessari aprovar una ordenança fiscal reguladora de la taxa de residus, que va establir els imports unitaris de les diferents parts. També es va aprovar una ordenança municipal, que regula els drets i deures dels usuaris i del propi Ajuntament, i que inclou el corresponent règim sancionador. Les dues ordenances guarden coherència i es complementen.
La campanya de comunicació per a la implementació del nou sistema fiscal va començar el 13 de desembre de 2010. Des del 27 de desembre de 2010 fins al 9 de gener de 2011, va transcórrer una fase de prova, en la qual els ciutadans i comerços empraven unes bosses estandarditzades que els habiten estat lliurades gratuïtament. Durant aquestes dues setmanes es recollien totes les bosses, encara que no fossin les correctes. Des del 10 de gener de 2011 el ús de les bosses estandarditzades és obligatori, de manera que les bosses incorrectes no es recullen i l’usuari ha de retirar-les i tornar a treure el seu contingut en una bossa correcta.
Va resultar molt important la difusió a través del pregó municipal, com també ho van ser i continuen sent les inspeccions realitzades pels operaris del servei de recollida.
El procediment durant les inspeccions de les fraccions rebuig i envasos, tant en la fase de proves com posteriorment, és el següent:
>> L’operari identifica les bosses estandaritzades (Figura 2).
>> Durant les dues setmanes de prova, davant d’una borsa incorrecta reculava un fullet informatiu a la bústia corresponent, però es recollia la borsa.
>> Després d’aquest període i fins a l’actualitat, s’enganxa un adhesiu a la borsa indicant la infracció comesa i aquesta no es recull.
Figura 2. Bosses estandaritzades per a les fraccions rebuig (esquerra) i envasos (dreta)
L’evolució de la recollida selectiva en els dos municipis té dos punts clau: Un en el 2004 amb la posada en marxa del PaP i un altre el 2010 amb la introducció del sistema de PxG. Miravet ha estabilitzat el seu percentatge de recollida selectiva al voltant d’un 80% (Figura 3) mentre que a Rasquera varia entre un 80% i un 60% (Figura 4).
Figura 3. Evolució de la recollida selectiva a Miravet
Font: Elaboració pròpia.
Figura 4. Evolució de la recollida selectiva a Rasquera
Font: Elaboració pròpia.
Els valors de generació de residus per càpita el 2010 eren baixos, de l’ordre de 0,82 kg/hab i dia a Miravet i 1,05 kg/hab i dia a Rasquera, molt inferiors a la mitjana catalana de 2009, d’1,54 kg/hab i dia. Tot i això, el 2016 van baixar a 0,74 i 0,84 kg/hab i dia respectivament, arribant a mínims de 0,54 el 2013. De 2010 a 2016, la reducció global de generació de residus va ser del 10% a Miravet i del 20% a Rasquera.
