Les taxes de residus són de les que més recaptació aporten als municipis, ja que cobreixen el servei de gestió de residus, que és de prestació obligatòria i costos elevats. A més d’assegurar el finançament de la prestació d’aquest servei, les taxes de residus poden tenir com a objectiu una distribució tan justa com sigui possible de les càrregues econòmiques entre contribuents, considerant tant criteris socials com ambientals.
La Ley 7/2022, de 22 de abril, de residuos y suelos contaminados para una economía circular estableix, en el seu article 11.3, que “las entidades locales establecerán, en el plazo de tres años a contar desde la entrada en vigor de esta ley, una tasa o, en su caso, una prestación patrimonial de carácter público no tributaria, específica, diferenciada y no deficitaria, que permita implantar sistemas de pago por generación (…)”. En altres paraules, s’estableix el caràcter obligatori de les taxes o figures recaptatòries equivalents, així com l’obligació de que aquestes cobreixin íntegrament els costos del servei.
També introdueix per primer cop en una llei estatal el concepte de pagament per generació. Si una part del pagament es vincula directament a la generació i a la separació correcta dels residus en origen es crea un incentiu econòmic perquè la ciutadania participi de la prevenció i la recollida selectiva.
El Real Decreto Legislativo 2/2004, de 5 de marzo, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley Reguladora de las Haciendas Locales (RDLRHL) estableix en el seu article 20.4.s) la possibilitat per part de les entitats locals d’establir taxes per “recogida de residuos sólidos urbanos, tratamiento y eliminación de estos (…)”. En el cas del cobrament del servei prestat a establiments comercials, alguns ens locals opten per articular-lo com a preu públic, perquè interpreten que actuen en competència amb serveis privats de recollida.
La forma de concretar l’establiment i articulació de les taxes és a través d’ordenances fiscals. Aquestes s’aproven habitualment amb l’any natural i de forma conjunta, seguint un calendari pautat dins dels Ajuntaments, calendari que típicament inicia entre juliol i setembre. Els canvis sotmesos a aprovació han d’estar recolzats per una memòria econòmica.
